18 de febr. 2015

Festa de la Llengua Materna 2015


Aquest any, amb motiu de la celebració de la Festa de la Llengua Materna a
Badia del Vallès, volem donar a conèixer la vida i l’obra de Paco Candel, un
escriptor immigrant que no es va cansar de dir que “la integració passa per la
igualtat i el respecte mutus: catalans i immigrants es necessiten”.
Ell sempre deia que a Catalunya hi cap tothom i de català n'és tothom que
en vulgui ser.

El franquisme va voler fer de la llengua catalana una barrera: en va prohibir el
coneixement i l'ús públic. Es va convertir en una barrera per als mateixos
catalans, que només el podien aprendre i parlar en l'àmbit privat i, encara molt
més, per als castellanoparlants arribats a Catalunya en importants allaus
immigratòries, que no tenien pràcticament accés a la llengua i que el
franquisme volia posicionar en contra o en la més absoluta indiferència de tot el
que significava llengua catalana o sentiment de país.

Sense cap mena de dubte, Paco Candel va ser qui primer i amb més autoritat
va denunciar aquesta maniobra del franquisme i va marcar el camí per a la
integració a Catalunya de la immigració.
Ell va apostar per fer de la llengua catalana el vehicle d’integració de la gent
que arribava de fora, sense que això signifiqués en cap cas, la renúncia a la
llengua i a la cultura pròpies, sinó la possibilitat d’integrar-se a la terra que els
acollia.

Però qui era Candel?
Candel és un dels escriptors més reconeguts del nostre país. Va arribar a
Catalunya l’any 1927, quan només tenia 2 anys, procedent del Racó d’Ademús,
una comarca de parla castellana del País Valencià.

El seu primer sostre va ser el d’una barraca a Can Tunis, a la muntanya de
Montjuïc, on el seu pare treballava picant pedra. Poc temps després, la família
es va traslladar a les Cases Barates, en el mateix barri de Can Tunis. Un barri
on es concentrava la població immigrant que arribava en gran part del sud
d’Espanya, amb l’esperança de trobar feina. Candel va fer veure a tothom que
calia millorar les condicions de vida de les famílies que hi vivien.

Va dedicar la seva vida a posar veu “als sense veu” i a col·laborar amb
associacions que atenien i ajudaven persones sense sostre. Candel era un
home compromès.

La seva producció literària i periodística és una denúncia que convida a la
reflexió i una eina indispensable per conèixer la Barcelona del franquisme.
Acabem de celebrar els 50 anys de la publicació del seu llibre més conegut, Els
altres catalans, on Candel explica la problemàtica de la forta immigració que va
rebre Catalunya durant el període de l’expansió industrial a la postguerra.
Publicat per primera vegada l’any 1964, va tenir un gran ressò i un fort impacte
social pel plantejament d’una situació que fins aleshores no havia estat tractada
d’una manera oberta.

Ell va ser el testimoni directe de la gent, dels ambients, dels problemes i de les
inquietuds de la Catalunya suburbial, de la qual va formar part. Va ser dels
primers a defensar la idea que els nouvinguts acabarien sent catalans de ple
dret i que, des del respecte entre totes les cultures, Catalunya seria un sol
poble.

Al llarg dels anys, Els altres catalans s’ha convertit en un document històric
sobre la immigració a Catalunya de referència obligada que actualment torna a
tenir plena vigència amb l’arribada a Catalunya els darrers anys, d’onades
d’immigrants de procedència molt diversa i característiques que els diferencien
de l’antiga immigració.

La fama que Candel va assolir com a escriptor mai no li va fer oblidar els seus
orígens.

Paco Candel, l’home de barba blanca i mocador al coll, va morir l’any 2007 als
82 anys, després d’una llarga malaltia.

Després d’aquesta introducció, tenim amb nosaltres l’alumnat dels cursos de
català per a persones adultes de Badia del Vallès i participants del programa
Voluntariat per la llengua, amb qui compartirem les reflexions sobre el llibre i les idees de Paco Candel.


 

 

 

 


Cap comentari: